- El treball ha analitzat a 200 persones amb VIH que presentaven alteracions en una citologia anal
- Els resultats assenyalen especialment al subtipus VPH68a i obrin la porta a estudiar la seua incorporació a futures estratègies de cribratge i vacunació
València (16.10.26). Un estudi desenvolupat per investigadors i investigadores de la Fundació Fisabio vinculats a la Unitat de Malalties Infeccioses de l'Hospital General Universitari d'Elx, la Universitat Miguel Hernández i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Infeccioses ha identificat una associació entre el subtipus VPH68a del virus del papil·loma humà (VPH) i les lesions anals d'alt grau, considerades precursores del càncer anal, en persones amb VIH.
El treball, publicat en la revista científica Communicatios Medicine, ha analitzat a 200 persones amb VIH que presentaven alteracions en una citologia anal i els resultats mostren que el VPH68 va ser el tipus de virus de papil·loma humà més freqüent en aquesta població, detectat en el 28,5% dels participants, fins i tot per davant del VPH16, un tipus molt comú present en el 24,5%.
Melissa Belló, investigadora del grup i signant de l'estudi explica que el virus del papil·loma humà "engloba més de 200 tipus diferents i alguns d'ells es consideren d'alt risc perquè una infecció persistent pot afavorir canvis en les cèl·lules que, amb el temps, poden donar lloc a lesions precanceroses i càncer". El VPH16 és un dels més estudiats i està estretament relacionat amb el càncer anal, mentre que el paper d'altres subtipus com el VPH68, és menys conegut.
Els experts i expertes expliquen que les persones amb VIH presenten un major risc de desenvolupar càncer anal, entre altres factors, perquè la immunosupressió associada a aquesta infecció pot dificultar l'eliminació del virus del papil·loma humà. Així doncs, conclouen que la vacunació i la detecció precoç de lesions anals constitueixen eines importants de prevenció en aquesta població.
El paper del VPH68a
Fins ara, el VPH68 havia sigut classificat com a "probablement oncogènic" en relació amb el càncer de coll uterí, però el seu paper en el desenvolupament d'altres tumors no està tan ben definit. A més, existeixen dos subtipus, VPH68a i VPH68b, amb diferències genètiques que podrien fer que es comporten de manera distinta.
Per a estudiar-los, l'equip investigador ha identificat la presència del virus, però també ha diferenciat els dos subtipus mitjançant seqüenciació i ha analitzat l'activitat de dos dels seus gens, E6 i E7, considerats "oncogens" per la seua capacitat per a afavorir alteracions en el creixement i la multiplicació de les cèl·lules.
De les 200 persones incloses en l'estudi, 50 (un 25%) presentaven lesions anals d'alt grau confirmades mitjançant biòpsia. Aquestes lesions no són càncer, però poden precedir al seu desenvolupament. Entre aquestes persones, els tipus de VPH més freqüents van ser el VPH16, present en el 42%, i el VPH68, en el 34%. A més, aproximadament dos de cada tres mostres de VPH68 que van poder seqüenciar-se corresponien al subtipus VPH68a.
Per tant, les anàlisis van mostrar que el VPH68a s'associava amb aquestes lesions d'alt grau entre les persones que no presentaven VPH16. A més, l'activitat dels oncogens E6 i E7 del VPH68a era significativament major en les persones amb aquestes lesions. Els resultats apunten així a un possible paper oncogènic del subtipus VPH68a. No obstant això, els investigadors i investigadores assenyalen que seran necessaris nous estudis per a confirmar la seua relació amb el desenvolupament del càncer anal.
Els resultats del treball plantegen la conveniència de continuar estudiant aquest virus, i particularment el subtipus VPH68a, tant en les estratègies de cribratge del càncer anal en poblacions de major risc com de cara al desenvolupament de futures vacunes amb una cobertura més àmplia.
Per a consultar l'article:
Bello-Perez, M., Gutiérrez-Ortiz de la Tabla, A., Mascarell, P. et al. Human papillomavirus 68 subtypes among people with human immunodeficiency virus and implications for anal screening. Commun Med (2026). https://doi.org/10.1038/s43856-026-01717-0
