- El descobriment obre una nova via per a la búsqueda de vida passada en Mart
- El Servei de Seqüenciació i Bioinformàtica de Fisabio ha participat en l'anàlisi d'ADN de poblacions microbianes de roques anàlogues a les del planeta roig
València (14.11.25). L'investigador Giuseppe D'Auria i la investigadora Mariana Reyes-Prieto, del Servei de Seqüenciació i Bioinformàtica de la Fundació Fisabio, han participat en un estudi internacional que demostra que fragments d'ADN podrien sobreviure en roques de Mart durant més de 100 milions d'anys. El descobriment obri una nova via per a la búsequeda de vida passada en el planeta roig.
L'estudi, publicat en la revista científica Communications Earth & Environment del grup Nature, ha sigut liderat pel Centre d'Astrobiologia (CSIC-INTA) i compta amb la participació d'investigadors/es de la Universitat d'Aberdeen (Escòcia), l'Institut Andalús de Ciències de la Terra (CSIC) i el Servei de Seqüenciació i Bioinformàtica de Fisabio.
La investigació demostra que, fins i tot després de rebre nivells de radiació equivalents a 136 milions d'anys d'exposició en la superfície de Mart, és possible recuperar i seqüenciar fragments d'ADN de roques sedimentàries terrestres que actuen com a anàlegs de les marcianes. Els experiments es van realitzar amb mostres de formacions geològiques de Mèxic, el Marroc i el Canadà, exposades a altes dosis de radiació gamma en condicions controlades de laboratori.
Els resultats confirmen que, encara que l'ADN sofreix danys i fragmentació, entre un 1,5% i un 8,5% de les seqüències romanen identificables, la qual cosa suggereix que biomolècules similars podrien preservar-se en el subsol marcià. Aquesta troballa té implicacions importants per a les futures missions espacials, com el programa Mars Sample Return de la NASA i l'ESA, que portarà a la Terra mostres recol·lectades pel rover Perseverance. Aquests resultats també podrien ser reveladors per a comprendre l'evolució de la vida en la Terra.
Participació de l'equip de Bioinformàtica de Fisabio
Des de Fisabio, la participació de l'equip de Bioinformàtica ha sigut clau per a l'anàlisi dels fragments d'ADN amb la tecnologia de seqüenciació de tercera generació Nanopore, capaces de llegir seqüències extremadament curtes i degradades. "La nostra experiència en l'anàlisi d'ADN obtingut de mostres en condicions extremes ha contribuït a demostrar que fins i tot les petjades més febles poden contindre informació biològica valuosa", explica la Dra. Mariana Reyes-Prieto, investigadora de Fisabio i coautora de l'estudi.
Per part seua, el Dr. Giuseppe D'Auria, responsable del servei de Bioinformàtica de Fisabio i també signant de l'article, afegeix que "la possibilitat que fragments d'ADN o d'altres molècules biològiques puguen resistir durant milions d'anys en entorns com Mart obri una nova perspectiva sobre com buscar senyals de vida més enllà de la Terra".
"Aquesta aplicació d'eines genòmiques d'alta sensibilitat a contextos científics de frontera, com l'astrobiologia i la investigació sobre l'origen de la vida, és un exemple del potencial de la investigació espanyola per a contribuir a projectes científics internacionals de primer nivell", destaca Marisa Caparrós, directora gerent de la Fundació Fisabio.
L'article complet està disponible en accés obert en:
https://www.nature.com/articles/s43247-025-02809-w
