- L'estudi, gestionat per Fisabio, proporciona un mapa d'actius per a la salut d'utilitat per a millorar el benestar de les persones majors
- El mapa d'actius es pot consultar en 'saludmaps.com'
Elx (05.01.25). Professionals del centre de salut d’Altabix, del Departament de Salut d'Elx-Hospital General, han participat en un estudi sobre la soledat no desitjada dels majors i el seu impacte en el sistema sanitari, una investigació desenrotllada al costat de professionals del departament de salut de Torrevieja.
L'estudi 'La Soledat que fa mal', gestionat a través de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) de la Conselleria de Sanitat, té entre els seus objectius buscar ferramentes d'utilitat per a millorar el benestar dels pacients i en eixe sentit, les professionals han elaborat un mapa d'actius per a la salut que proporciona recursos per a les persones majors.
El mapa es pot consultar en l'enllaç 'saludmaps.com' i arreplega aquells recursos que existixen a les ciutats d'Elx i Torrevieja i que ajuden al fet que les persones mantinguen la seua salut.
Segons Rosi Cuadrado, infermera del centre de salut d’ Altabix i investigadora principal del projecte, este projecte naix "de la inquietud d'un equip d'infermeres i una treballadora social sanitària preocupades pel malestar que senten algunes de les persones majors que viuen soles sense desitjar-ho".
Per a això es va realitzar un estudi observacional en el qual es va dividir als participants en dos grups segons el nombre de visites que realitzaven als centres d'atenció primària. Així doncs, es van dividir en "hiper freqüentadors" si realitzaven més de 16 visites anuals a servicis d'atenció primària, excloent a pacients de nivell 3 de cronicitat, i "no hiper freqüentadors" si realitzaven menys.
Les dades arreplegades inclouen variables sociodemogràfiques, fenòmens de l'esfera mental i suport social, avaluats a través d'instruments reconeguts com l'escala de Soledad Social Este II, l'escala d'Autoestima de Rosenberg, el qüestionari Duke-UNC per a suport social percebut i l'escala de valoració sociofamiliar TSO per a valorar la situació social.
La investigació, desenrotllada al llarg de dos anys, llança diferents resultats d'interés per a l'àmbit professional sanitari i comunitari, considerant que obri la via a nous estudis i accions.
Este estudi evidencia la relació entre la hiper freqüentació de servicis sanitaris i diversos factors de salut mental i suport social en persones majors que viuen soles. La soledat i la baixa autoestima destaquen com a factors que si s'aborden mitjançant intervencions comunitàries i psicosocials, podrien reduir la càrrega en els servicis de salut.
Mapa d'actius
Segons Alexandra Martínez, infermera del centre de salut d’Altabix i investigadora del projecte, part de la investigació se centra en la creació de ferramentes per a incrementar el benestar de les persones majors.
Així sorgix la creació del mapa d'actius, per a realitzar-lo i enfocar-lo a la població major de 65 anys, "s'han emprat diferents tècniques, contemplades en el treball amb enfocament comunitari que es realitza en atenció primària com a passejos per a localitzar recursos i valorar possibles actius, entrevistes, busca bibliogràfica en internet i dinàmiques participatives en grup amb diferents grups estratègics de la comunitat com a pacients majors, membres del teixit associatiu local i delegats de barri", ha explicat Martínez.
Per a la realització del mapa s'ha comptat amb la participació de persones majors i familiars. Així, "per a identificar actius entre els recursos que els presentem usem una dinàmica participativa de la guia XarxaSalut de la Comunitat Valenciana en la qual cadascun identificava els recursos dels quals fa ús ell mateix, la seua família o amics, col·locant-los en un mapa de la nostra zona bàsica per a després realitzar una posada en comú perquè tot grup els coneguera", ha assegurat Rosi Cuadrado.
"Poder aproximar-nos a una problemàtica d'actualitat com és la soledat no desitjada en persones majors i la seua repercussió en el sistema sanitari, suposa un enriquiment personal i professional. Com a professionals i com a societat estem obligats a afavorir una vida digna i de qualitat també en esta etapa del cicle vital. És per això que estem satisfetes amb el projecte emprés i amb l'experiència que hem viscut gràcies a totes les persones que han participat" han conclòs les infermeres.
En la investigació també han participat María Desireé Parets, treballadora social sanitària d'Atenció Primària del Departament de Salut de Torrevieja, María José Montesino, infermera d'Atenció Primària del Departament de Salut de Torrevieja, Raquel Berna, infermera d'Atenció Primària del Departament de Salut de Torrevieja i Alejandro Moya, Bioestadistic de l'Hospital General Universitari d'Elx.
Este estudi s'ha finançat a través de la II Convocatòria d'ajudes I+D+i en Atenció Primària per a la realització de projecte d'I+D+i en l'àmbit de l'Atenció Primària concedides per Fisabio.
