| Investigació

El projecte FOODTRANSITIONS, en el que participen FISABIO i la UPV, revela que les ciutats espanyoles són entorns "obesogènics"

  • Desenvolupat en València, Madrid, Barcelona, Córdoba i Valladolid, el projecte fomenta sistemes alimentaris més sostenibles i saludables
  • Segons els estudis, la població més desafavorida està especialment exposada a opcions alimnetàries de baixa qualitat nutricional

València (13.12.24). El projecte FOODTRANSITIONS, en el que participa la Conselleria de Sanitat a través de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomédica de la Comunitat Valenciana (Fisabio), ha presentat els seus informes finals que pretenen fomentar models alimentaris sostenibles i inclusius, que garantitzen l'accés a aliments saludables en les ciutats espanyoles.

Liderat per Ana Moragues, de la Universitat de Barcelona, i Daniel López del IEGD-CSIC, l’objectiu del projecte FOODTRANSITIONS és desenvolupar un marc integral d’avaluació dels sistemes alimentaris urbans, facilitant una transició ecològica justa. Amb aquesta finalitat, el projecte ha analitzat la situació de Valladolid, Barcelona, Madrid, Córdoba i València.

L’estudi ha permés identificar “deserts aimentaris” (zones amb accés limitat a aliments frescs), “pantans alimentaris” (àrees amb abundància de productes de baixa qualitat nutricional) i “oasis ecològics” (zones amb accés a aliments eclògics i alternatives de consum).

“En moltes zones urbanes és més fàcil i econòmic accedir a aliments poc saludables que a opcions saludables, especialment en àrees amb alta pressió turística o població vulnerable”, ha detallat la investigadora de Fisabio.

L’anàlisi revela com en aquelles àrees amb menor poder adquisitiu, la població més desafavorida es troba especialment exposada a opcions de baixa qualitat nutricional i amb un accés limitat a aliments ecològics. Les conclusions del treball destaquen la necessitat de transformar els sistemes alimentaris urbans per a promoure dietes més saludables i sostenibles, especialment entre la població vulnerable.

Per la seua banda, l’estudi realitzat per l’Institut INGENIO, centre mixt de la Universitat Politècnica de València i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), conclou que l’autoabastiment alimentari de la província de València es troba per sota del 5%.

Segons Guillermo Palau i Cristina Galiana, investigadors d’INGENIO responsables del treball, “diversos productes frescos com l’arròs, cítrics, creïlles, cebes i verdures de fulla podrien abastir el consum local anual si s’enforteixen les cadenes logístiques locals”.

“No obstant això -afegeixen els investigadors- l’estudi identifica una dependència crítica en cereals, olis, llegums i productes derivats d’animals. Aconseguir un nivell del 30% al 40% d’autoabastiment en certes categories i segons els pes final consumit en la dieta actual (cítrics, arròs, verdures de fulla, algunes fruites, creïlles i ceba) podria ser un objectiu viable, considerant la necessitat de reduir la petjada ambiental, aumentar la resiliència i promoure l’economia local”.

El treball de l’equip d’INGENIO (UPV-CSIC) remarca la necessitat de diversificar la producció local i planificar les infraestructures agroalimentàries per a establir cicles econòmics circulars, i recomana impulsar dietes sostenibles per reduir la petjada ecològica, especialment respecte del consum de productes animals. 

Els resultats del projecte FOODTRANSITIONS s’han recopilat en tres informes diferents que aborden les polítiques alimentàries, els entorns i les possibilitats de relocalització dels sistemes agroalimentaris. “Els resultats conformen una base útil per a dissenyar polítiques que corregisquen les desigualtats i contribuisquen a millorar la qualitat de vida i la salut de la població”, ha conclòs García-Sierra.

Enllaços als informes:

Portada del Policy Brief 3