- Aquest congrés ha posat el focus en els avanços en les tècniques d'estudi de bacteris orals i ha reunit a més de 100 experts en la matèria
- S'ha celebrat durant l'última setmana de maig, entre els dies 28 i 31, en l'Albufera de València
València (19.06.24). El grup de recerca "Microbioma Oral" de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio), organisme de la Conselleria de Sanitat, ha organitzat la 14ª edició del Congrés Internacional de Microbiologia Oral.
Aquesta trobada se celebra cada tres anys i, per primera vegada, s'ha dut a terme a Espanya, en concret en l'Albufera de València. En aquesta ocasió, el congrés ha posat el focus en la investigació sobre l'efecte dels bacteris de la boca en aspectes de salut general del cos, com el seu impacte en el càncer de còlon, la salut cardiovascular o l'Alzheimer, així com en els avanços en les tècniques d'estudi dels bacteris orals.
Alejandro Mira, investigador i responsable del grup "Microbioma oral" de Fisabio explica que "és l'únic congrés d'aquesta temàtica a nivell mundial, i està dissenyat perquè els participants es reuneixen durant tres dies en el mateix lloc on se celebren les conferències. Això, unit al fet que se celebra en un entorn relaxant i inspirador, deriva en què s'arribe a conclusions clares sobre l'estat del camp de recerca i sol marcar les directrius futures".
Aquesta trobada, que serveix com una posada al dia en els coneixements i últims avanços en el camp del microbioma oral, se celebrava sobretot en països escandinaus (Noruega, Suècia, Dinamarca i Holanda), però per primera vegada Espanya ha exercit com a amfitriona.
El congrés ha estat limitat a un contingent de 125 persones expertes en la matèria, ja que d'aquesta manera es genera una major interacció entre els participants i s'estimula un debat més pròxim i enriquidor sobre el camp d'estudi. A nivell internacional, el prestigiós Academic Center for Dentistry Amsterdam ha tingut un paper important, en portar dos de les xerrades plenàries i diverses conferències, així com el King's College de Londres. Altres centres amb diverses presentacions destacades han estat la Universitat de Malmö (Suècia), l'Institut Forsyth d'Harvard o el Trinity College de Dublín. A Espanya, la Universitat de Santiago de Compostel·la, la de Barcelona o Fisabio, van dur a terme diverses presentacions de resultats.
Entre els projectes futurs que han derivat d'aquest congrés està la creació d'un grup de treball europeu per a desenvolupar tests diagnòstics basats en saliva. "Es tracta d'una mostra no invasiva fàcil de prendre. Tothom va al metge quan està malalt i ja és tard per a prevenir, però solem anar al dentista per a revisió anual o quan tenim una càries però estem sans a nivell sistèmic, per la qual cosa fer tests de saliva de manera rutinària podria servir per a un diagnòstic precoç de moltes malalties, com el càncer de pròstata o el de pulmó", va assenyalar el professor Phil Marsh, de la Universitat de Leeds.
Una altra de les conclusions del congrés ha siguet establir que les malalties orals i l'efecte que aquestes tenen a nivell de salut general no són el fruit d'un sol bacteri (com seria el cas habitual en malalties infeccioses), sinó de consorcis bacterians que actuen de manera conjunta. Alguns dels membres del consorci bacterià consumeixen l'oxigen o proporcionen aliment perquè uns altres puguan sobreviure, i quan estan de manera conjunta, són més resistents als antibiòtics, produeixen més àcid o transformen cèl·lules sanes en tumorals.
Estructura de la trobada
La trobada s'ha dividit en diferents sessions. La del primer dia, dirigida per Alejandro Mira, es va centrar en exposar el panorama general dels avanços més recents en el camp de la microbiologia oral. El segon dia, les presentacions dels participants van posar l'enfocament en com es forma la placa dental, així com estratègies per a evitar la seva formació, i diverses propostes sobre com es modula la microbiologia oral.
En aquest sentit, el doctor Bob Rosier, de Fisabio, va presentar evidència que un compost present en les verdures de fulla verda (enciam, espinacs o ruca, entre altres) o en la remolatxa prevé l'àcid que causa la càries amb una sola dosi. "El personal investigador considera que, en un futur pròxim, els productes d'higiene oral com les pastes de dents podrien contenir extractes de verdures amb aquests compostos beneficiosos.", explica Bob Rosier.
El tercer dia del congrés, els principals temes exposats van ser les interaccions entre l'ésser humà i el microbioma. Es va mostrar la primera evidència que els bacteris de la boca i del nas són necessàries perquè es desenvolupi l'olfacte. Com va mostrar el professor Mike Curtis, de King's College, els ratolins que es crien en condicions d'esterilitat, sense bacteris en la cavitat oral, no activen les neurones olfactòries durant el seu desenvolupament, i no adquireixen la capacitat de detectar gran quantitat d'olors, com els dels depredadors o els dels seus congèneres.
També es va abordar l'explicació dels principals efectes sistèmics de les malalties bucals. En aquest sentit, s'han trobat toxines dels bacteris de la gingivitis en el cervell de pacients amb Alzheimer, la qual cosa podria generar plaques d'amiloide (les causants d'aquesta demència). A més, algunes d'aquests bacteris patògens orals poden arribar a l'intestí, on poden activar la migració cel·lular en tumors de càncer colorectal, generant metàstasi. En l'altre costat de la moneda, els bacteris beneficiosos de la boca poden produir un important vasodilatador a partir de compostos de la verdura, millorant la salut cardiovascular. Tot això, segons el doctor Rosier, "posa de manifest la importància de la salut bucodental en la salut general de l'organisme".
Finalment, la sessió final del quart dia del congrés va servir d'homenatge als pioners en la recerca de la microbiologia oral. Dos d'aquests referents de la recerca odontològica, el doctor Phil Marsh i el doctor William Wade van assistir al congrés i van moderar un debat sobre la seva particular llista d’investigacions que els van quedar pendents. A més de les llistes pròpies, van destacar unes altres com l'ús de la IA per a identificar marcadors diagnòstics, realitzar una avaluació de l'eficàcia i dels efectes dels col·lutoris actuals o dirigir les intervencions clíniques cap a una odontologia personalitzada.
