| Investigació

Un estudi internacional en el qual participa Fisabio identifica un augment de la resistència als antibiòtics indicats per a tractar la gonorrea

  • El treball revela nous mecanismes de resistència a l'antibiòtic azitromicina per a fer front als bacteris que causen la gonorrea
  • L'anàlisi compara les dades de resistència d'aquest patogen a Europa en tres moments diferents: 2013, 2018 i 2020
  • Aquest estudi internacional suggereix desenvolupar noves opcions terapèutiques


València (26/05/2024) - Un estudi internacional en el qual participa l'Àrea de Genòmica i Salut de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio), dependent de la Conselleria de Sanitat, ha identificat un augment de la resistència a l'antibiòtic azitromicina indicat per a fer front al patogen causant de la gonorrea a Europa. És a dir, que aquest ja no 'respon' de la mateixa manera davant aquest medicament creat per a eliminar-lo. Aquesta resistència podria posar en risc les pràctiques actuals de tractament i assenyala la necessitat de generar noves estratègies de salut pública sobre aquest tema.

L'azitromicina és un medicament essencial en el tractament de la gonorrea, el qual s'ha combinat fins a molt recentment amb l'antibiòtic ceftriaxona. El treball, publicat en la prestigiosa revista The Lancet Microbe, descobreix que la resistència d'aquests bacteris a l'antibiòtic s'ha estabilitzat en un nivell relativament alt, la qual cosa suposa que aquest tractament és cada vegada més ineficaç per a abordar la infecció. A més, la prevalença d'aquesta infecció, transmesa sexualment, ha augmentat en els últims anys, per la qual cosa aquestes troballes representen un desafiament considerable per al seu control i tractament.

"Els resultats d'aquest estudi posen de manifest la importància de la vigilància contínua i l'ús de tecnologies avançades com la seqüenciació del genoma complet per a monitorar i entendre com evoluciona la resistència als antibiòtics", ha explicat Leonor Sánchez, investigadora de l'Àrea de Genòmica i Salut de Fisabio, del Pla GenT, finançat per la Conselleria de Sanitat i signant de l'article, qui, a més, ha emfatitzat la necessitat “d’adaptar i millorar contínuament les estratègies de salut pública enfront d'amenaces emergents com la resistència als antibiòtics”.

L'anàlisi compara les dades de resistència a antibiòtics i les característiques genòmiques de Neisseria gonorrhoeae, l'agent causant de la gonorrea, a Europa en tres moments diferents: 2013, 2018 i 2020. Aquesta anàlisi retrospectiva de vigilància genòmica ha permés examinar la població d'aquests bacteris en 2020, durant l'inici de la pandèmia de la Covid-19, i identificar les soques circulants, incloent-hi la prevalença de la resistència a antibiòtics i les característiques genòmiques específiques.

A més, l'estudi també ha permés explorar com han canviat les peculiaritats de la resistència i l'epidemiologia de la gonorrea en el context europeu al llarg del temps. En l'anàlisi d'aquestes dades es detecta una disminució dels llinatges de gonococo circulants durant 2020, que pot explicar-se per la disminució del moviment entre països a causa de les restriccions associades a la pandèmia.

Mostres de més de 20 països

Per a dur a terme aquesta anàlisi es van recopilar prèviament mostres d'aquest bacteri en més de 20 països europeus com a part del Programa Europeu de Vigilància Antimicrobiana de la Gonorrea (Euro-GASP, coordinat pel Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties, ECDC). Totes aquestes mostres es van sotmetre a seqüenciació del seu genoma complet en el centre col·laborador de l'Organització Mundial de la Salut a l'Hospital Universitari de Örebro (Suècia) i van ser analitzades en col·laboració amb Fisabio.

Per a abordar aquesta resistència, el treball suggereix desenvolupar noves opcions terapèutiques i recomana una cooperació internacional reforçada en la vigilància de la resistència als antibiòtics per a millorar la resposta global a aquesta amenaça creixent.

Així, aquest estudi no sols proporciona una base científica sòlida per a futures polítiques de salut pública, sinó que també actua com una crida a l'acció per a previndre un possible retrocés en els avanços contra aquesta malaltia de transmissió sexual.