- L'estudi analitza les oportunitats i riscos d'aquestes eines al llarg de tot el procés científic
- L'equip investigador adverteix de la necessitat de verificar la informació generada i preservar el rigor metodològic i ètic
València (25.06.26). Personal investigador de la Fundació Fisabio i de la Universitat Jaume I de Castelló han analitzat el potencial de la intel·ligència artificial generativa per a transformar la investigació en cures i han elaborat un decàleg de recomanacions per a afavorir un ús responsable d'aquestes eines en l'àmbit científic.
El treball, publicat en la revista Enfermería Clínica, examina com la intel·ligència artificial generativa pot secundar diferents fases del procés investigador, des de la formulació de preguntes d’investigació fins a la revisió bibliogràfica, l'anàlisi d'informació o la difusió de resultats.
La investigació ha estat desenvolupada per professionals del Grup d’Investigació d'Infermeria de la Universitat Jaume I (GIENF-241) i del grup eNURSYS de Fisabio, pertanyent al Departament de Salut de La Plana, en el marc de col·laboració amb la Unitat Mixta de Recerca NURSIA (NURSing care, Information systems, technology and quAlity). Aquesta unitat treballa en àmbits com els sistemes d'informació, les tecnologies aplicades a les cures i l'avaluació de la qualitat de l'atenció infermera.
Els autors i autores destaquen que aquestes eines ofereixen importants possibilitats per a millorar l'eficiència de determinades tasques investigadores. No obstant això, recorden que la seua utilització també planteja reptes metodològics, ètics i científics que han de ser tinguts en compte.
L'estudi assenyala que els sistemes d'intel·ligència artificial generativa poden produir textos aparentment rigorosos que contenen errors, referències inexistents o interpretacions incorrectes. Aquest fenomen, conegut com a "al·lucinació", obliga a revisar i verificar tota la informació generada abans d'incorporar-la a un treball científic. A més, els investigadors i investigadores adverteixen del risc d'acceptar automàticament les respostes proposades per aquests sistemes sense sotmetre-les a una anàlisi crítica, una tendència que pot comprometre la qualitat i la fiabilitat de la investigació.
Un desafiament especialment rellevant per a la investigació en cures
Els autors i autores sostenen que aquests riscos adquireixen una dimensió particular en la recerca infermera, on gran part del coneixement es construeix a partir de metodologies qualitatives i fenòmens molt contextualitzats. En aquests casos, una intel·ligència artificial pot generar resums coherents o interpretacions plausibles però que, al seu torn, simplifiquin la complexitat de les experiències de pacients i professionals o invisibilitzen dimensionis fonamentals de la cura com la relació terapèutica, el seu context social o els determinants de salut que porten associats.
L'article alerta també sobre la possibilitat que els models reproduisquen biaixos presents en la producció científica dominant i prioritzen enfocaments biomèdics i literatura en anglés enfront de perspectives pròpies de la disciplina infermera o de determinats contextos culturals.
Més enllà de les aplicacions pràctiques, el treball situa el debat en l'àmbit de la governança de la investigació i posa el focus en què la utilització d’intel·ligència artificial ha d'ajustar-se als principis de transparència i la responsabilitat, així com a les normatives sobre protecció de dades establertes per organismes internacionals i pel nou Reglament Europeu d'Intel·ligència Artificial.
Decàleg per a una integració responsable
Com a principal aportació pràctica, l'estudi presenta un decàleg dirigit a personal investigador en cures que sintetitza els principis per a un ús responsable de la intel·ligència artificial generativa. Entre les recomanacions destaquen utilitzar la IA únicament quan aporte un valor afegit a l'humà, verificar sistemàticament tota la informació generada per aquest sistema automàtic, evitar la introducció de dades sensibles, preservar el context i la complexitat dels paràmetres que s'estudien, documentar de forma transpartent l'ús d'aquestes eines i avaluar contínuament el seu impacte sobre la qualitat científica.
En definitiva, el treball constitueix una guia per a la incorporació responsable de la intel·ligència artificial en la pràctica investigadora, més que una revisió actualitzada del seu ús. Es tracta d'una proposta que situa el focus en la capacitat dels investigadors i investigadores per a utilitzar-la sense renunciar al rigor metodològic o ètic i el pensament crític que sustenten la investigació en cures.
Consulta l'article:
M.J. Valero-Chillerón, I. Llagostera-Reverter, D. Luna-Aleixos & V.M. González-Chordá. Investigación en cuidados elevada a la IAgésima potencia: inteligencia artificial generativa aplicada al proceso de investigación en cuidados, Enfermería Clínica.
https://doi.org/10.1016/j.enf cli.2026.502553
