VirArt

El vídeo complet està disponible sota demanda d'instituts i entitats educatives. Per a rebre el vídeo, pots escriure un email a comunicacion@fisabio.es

Dossier VirArt

El dossier està disponible sota demanda. Per a rebre-ho, pots escriure un email a comunicacion@fisabio.es

Pilars de l'espectacle VirArt

Ciència

VirArt és una experiència artística que es desenvolupa al llarg de sis escenes, cadascuna connectada per un fil narratiu comú. En cada escena, s'exploren conceptes clau relacionats amb les malalties infeccioses i els processos epidèmics, permetent-nos entendre com aquests fenòmens afecten les nostres vides. A continuació, et convidem a descobrir cadascun d'aquests temes.

Cada escena de VirArt et convida a reflexionar sobre la relació entre la humanitat i les malalties infeccioses, ajudant-nos a entendre millor com enfrontar-les en el present i el futur.

IA

Els avanços recents en intel·ligència artificial (IA) han revolucionat diversos camps, des de la creació de contingut multimèdia i l'anàlisi de dades fins a la generació i correcció de textos. Aquesta tecnologia té un enorme potencial per a ajudar-nos en múltiples tasques. En el nostre cas, hem utilitzat algorismes d'intel·ligència artificial per a co-generar alguns dels elements multimèdia de l'espectacle. Amb l'objectiu de mostrar tant el potencial com les limitacions d'aquesta tecnologia, a continuació es detalla el procés de creació de cadascun dels elements multimèdia del xou en els quals aquesta tecnologia ha intervingut, diferenciant les parts en les quals va intervindre la IA d'aquelles desenvolupades pel talent artístic humà.

Cartell

La idea original era recrear una cadena d'ADN, dins de la qual hi haguera integrades un parell de poses de dansa que suggeriren una interacció entre la dansa i la investigació biomèdica. A més, volíem que recordara l'escena 5 de l'espectacle, en la qual es realitza un número d'acrobàcia aèria en una estructura helicoidal que evoca una cadena d'ADN. Utilitzant el motor de generació d'imatges de Midjourney a través de l'aplicació Discord, vam obtindre els primers resultats.

                                                   

Com es pot apreciar, a primera vista el resultat és cridaner i evoca la idea original. No obstant això, no aconseguia reflectir amb precisió la idea concreta que teníem al cap. A més, algunes de les figures i siluetes presentaven errors anatòmics evidents, i l'estructura helicoidal de l'ADN es perdia en algunes ocasions.

Per tant, optem per generar l'ADN utilitzant Midjourney i dissenyar les siluetes a mà. Per a això, li demanem a l'algorisme que generara una "il·lustració d'una cadena d'ADN de doble hèlice vista des d'una perspectiva inferior". Sobre aquesta base, es van dissenyar dos personatges: un en una posició més orientada a la dansa i un altre interactuant acrobàticament dins de l'estructura. A més, es va modificar la il·lustració generada per la *IA per a donar-li major continuïtat a la doble hèlice.


Finalment, es van provar diverses tipografies i es van realitzar modificacions fins a triar la tipografia final. A més, es va ajustar la il·luminació del fons i del sòl, i es van afegir els logotips de les entitats involucrades.

Art

Segons l'última enquesta de Percepció Social de la Ciència i la Tecnologia (FECYT, 2022), les professions cientificotècniques (enginyeries, científics/ques, medicina) són les més reconegudes per la societat obtenint una valoració superior a 4 sobre una escala de 5. Malgrat això, només un 12% dels enquestats es mostra interessat per temes cientificotècnics i, a més, quasi la mitat de la població opina que 'la ciència és tan especialitzada que em costa entendre-la'. Això reflectix que la ciència i la tecnologia, malgrat ser respectades a nivell professional per la societat, es consideren massa 'fora d'abast' com per a entendre-les o formar-se en estes disciplines. A causa d'això, cada vegada més institucions i organismes advoquen per incrementar les iniciatives de divulgació i difusió amb ànim d'acostar la ciència a la societat. No obstant això, una part important del públic que acudix a moltes d'estes iniciatives és, des de la nostra experiència, públic que ja està conscienciat en qüestions científiques o que ja té relació i contacte (professional o personal) amb este àmbit.

VirArt naix amb el suport de FECYT en el marc de les 'Ajudes per al Foment de la Cultura Científica', concretament en la modalitat de 'Projectes singulars: Art, Ciència, Tecnologia i Societat'. El projecte no busca posar l'art al servici de la ciència, ni viceversa, sinó desenrotllar un treball conjunt entre totes les parts, a l'estil de La Nova Bauhaus Europea. En concret, busquem portar el coneixement i la informació científica a iniciatives d'oci i culturals en una fusió perfectament integrada, de manera que el públic habitual d'esta mena d'activitats siga el receptor de la informació científica que es pretén transmetre.

Per això, es va constituir un equip creatiu per a la iniciativa VirArt format per l’investigador Álvaro Chiner, personal de l’Àrea de Comunicació de Fisabio, el coreògraf i director artístic Javier San Martín, i el personal creatiu de Dinamic Show. Este equip va definir el guió, les necessitats escèniques i musicals, així com el potencial desenvolupament i abast de l'obra. Pensem que la dansa contemporània, per la seua plasticitat, sentit de llibertat d'expressió i moviments, i la seua capacitat de transmissió d'emocions; és el gènere dancístic ideal per a narrar una història complexa i relacionar-la amb conceptes biomèdics clau en investigació epidemiològica actual. D'altra banda, les disciplines circenses incorporades a l'obra, principalment les derivades de la gimnàstica acrobàtica, aporten un punt d'espectacularitat i queden perfectament integrades en la coreografia definida per la dansa contemporània.

No obstant això, el procés creatiu d'un espectacle no acaba en les reunions de coordinació, sinó que va creixent, madurant i modificant-se durant els assajos. És en eixos moments en els quals es proven les diferents idees, es descarten i s'adapten. Es planteja un vestuari, es treballa en la il·luminació dels elements i escenes i es definix una escenografia així com les necessitats tècniques que requerirà l'espai. Cadascuna d'estes facetes artístiques, que en molts casos queden enfosquides per la coreografia en si, s'unixen per a donar-li la forma final a l'espectacle.