- Les lleis i polítiques hauran de garantir principis fonamentals com el respecte a la dignitat humana, el primum non nocere (no fer mal), la justícia, l'equitat social o la responsabilitat intergeneracional.
- Els coneixements científics actuals permeten tractar malalties monogéniques en les quals està afectat un sol gen. Potser en un futur és possible tractar malalties més complexes, poligèniques, que afecten molts gens, com la diabetis o l'artrosi, però de moment les tècniques actuals no ho permeten. Hem de continuar investigant.
- Els ponents d'esta jornada conviden a la reflexió i subratllen el compromís de la ciència en la busca de solucions per a normalitzar les diferents situacions que enfronten les persones, donant prioritat al tractament de malalties.
Madrid (11.02.2025). Les tecnologies avançades per al millorament humà, com l'edició genètica, la criopreservació o l'allargament de telòmers per a frenar l'envelliment, avancen ràpidament. Encara que algunes d'elles podrien oferir grans possibilitats per a la salut i l'esperança de vida, també plantegen desafiaments ètics, legals o socioeconòmics que requerixen d'una reflexió profunda. Durant la jornada "El debat sobre el millorament humà: mites i realitats", organitzada per la Fundación Lilly i la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio), els participants han destacat la necessitat d'una reflexió global que involucre a tots els actors socials, que regule la seua implementació i promoga el benestar de tota la societat.
A més, consideren que és fonamental que les polítiques socials en este àmbit respecten principis clau com la dignitat humana, el primum non nocere (no fer mal), la justícia, l'equitat social o la responsabilitat intergeneracional. També han subratllat la importància de diferenciar entre tecnologies amb evidència científica i aquelles que manquen d'ella, com la criogenització d'òrgans o persones.
"La ciència ens oferix possibilitats fascinants, i no es tracta de posar-li fre, però pel que fa a millorament humà és necessari dissenyar polítiques globals acompanyades de reflexió sobre cap a on volem anar com a espècie, garantint la igualtat, amb col·laboració públic-privada, amb programes internacionals i sempre en nom del bé comú de totes les persones d'esta generació i de futures generacions. La ciència progressa més ràpid que l'ètica i el dret; haurien d'avançar de la mà", ha assenyalat Elena Postigo, Instituto de Bioética de la Universidad Francisco de Vitoria.
En este mateix sentit, Andrés Moya, catedràtic de Genètica de la Universitat de València i director de la Càtedra Fisabio, ha emfatitzat que "avances científics com l'edició genètica han de desenrotllar-se sota un marc científic, ètic i legal sòlid que garantisca la seua integració harmònica en la societat". Per part seua, Lluís Montoliu, investigador del CSIC i del CIBER de Malalties Rares i conseller de la Fundación Lilly, ha incidit en què la principal preocupació de la comunitat científica ha de ser "desenrotllar les aplicacions de modificació genètica per a curar malalties, no per a aplicar-les sobre persones sanes".
La jornada "El debat sobre el millorament humà: mites i realitats" ha reunit científics, especialistes en ètica i investigadors socials per a analitzar els avanços i desafiaments en dos temes clau en el millorament humà com són la millora genètica humana i l'extensió de la vida.
Modificació genètica
La primera taula de la jornada ha girat entorn de la millora genètica humana. Referent a això, Andrés Moya advertix que "encara que ja està desenrotllada la tecnologia per a realitzar intervencions de modificació genètica a través del CRISPR-9, això no es traduïx en èxit en qualsevol intervenció". Actualment ja s'han aprovat estudis clínics amb teràpies CRISPR per a malalties com l'anèmia de cèl·lules falciformes i la talassèmia beta.
Quant a la seua aplicació en patologies amb bases genètiques complexes com ara diabetis tipus 2, malaltia d'Alzheimer, esquizofrènia o malaltia coronària, Moya assenyala que es requerix més investigació. "Necessitem estudis de rastreig genòmic molt més profunds en la població per a identificar amb major seguretat quins són eixos factors genètics", aclarix. Al seu torn, apunta que "s'estima que l'edició genètica poligènica heretable podria ser possible en uns 30 anys, encara que en l'actualitat encara és un model teòric. I, d'altra banda, són moltes les implicacions ètiques sobre les quals cal reflexionar".
Antonio Diéguez, catedràtic de Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat de Màlaga, afig que a més de les conseqüències científiques i ètiques, "cal valorar també les socials i les polítiques". Així, du rant la taula debat han subratllat la importància de distingir entre teràpies i millora genètica en parlar de modificacions genètiques, "i sobretot hem de diferenciar entre modificar els gens de les cèl·lules somàtiques i les modificacions en la línia germinal", apunta *Diéguez. De fet, existix una moratòria universal en l'ús de l'edició genètica en la línia germinal humana, excepte per a fins d'investigació en embrions, que han de ser destruïts als 14 dies.
Per part seua, Elena Postigo recorda la "responsabilitat intergeneracional" i explica que, "quan fem un canvi genètic, hem de considerar que afectarà les generacions futures i que podria comportar alteracions desconegudes, imprevisibles, que hem de valorar". No és el mateix editar en la línia germinal que en la línia somàtica. La primera presenta possibles riscos per a la descendència i existix una moratòria internacional per a no aplicar-la; la segona, no si es fa amb les degudes salvaguardes d'ètica de la investigació perquè no danye i només beneficie als afectats. Tampoc és el mateix fer-ho amb finalitats terapèutics que de millora. La segona finalitat queda exclosa, de moment. Així mateix, afig: "Protegim el medi ambient, som conscients de la importància que té i, en canvi, no protegim de la mateixa manera el patrimoni genètic humà".
L'envelliment, part de la vida
"L'envelliment és un procés natural i part del cicle vital. La mort, encara que incompresa, és essencial per a l'evolució", ha recordat Lluís Montoliu durant la segona taula redona "Extensió de la vida". També ha alertat sobre el risc de dedicar recursos a prolongar la vida sense garantir la seua qualitat: "L'objectiu hauria de ser viure amb bona qualitat de vida, no simplement acumular anys. Un ha de preguntar-se, doncs, fins a on volen emportar-se estos processos".
Entre les tècniques dirigides a allargar la vida, s'ha parlat de la restricció calòrica, l'exposició al fred, la medicina regenerativa, la teràpia cel·lular o el xenotrasplantament, i s'ha fet una crida a "discernir entre les evidències científiques i l'especulació", ha subratllat Montoliu. En relació amb la criogenització, ha recordat que, fins a la data, no s'ha aconseguit reviure cèl·lules mortes, i ha parlat dels seus dubtes sobre el futur d'este procés, ja que la criopreservació "és un procés extremadament dependent del tipus cel·lular i, atés que un òrgan o una persona tenen més de 200 tipus cel·lulars, cada un requerix d'un protocol específic de preservació".
Quant a la restauració de la longitud original dels telòmers per a prolongar la vida útil de les cèl·lules, Postigo ha explicat que, encara que ha passat de ser un mite a una "possibilitat científica real, recolzada per avanços significatius en la investigació, el camí cap a l'aplicació clínica d'estes tècniques en humans encara és llarg i requerix superar nombrosos obstacles tècnics i ètics". Per això, advoca per la "cautela".
Major bretxa social
Tots els participants han coincidit a assenyalar que l'altíssim cost econòmic d'estes tecnologies «sofisticades» per a la millora genètica o l'allargament de la vida farà que només uns pocs puguen accedir a elles, la qual cosa generarà una important desigualtat i inequitat i augmentarà la bretxa social.
"La ciència ha de normalitzar les diferents situacions que enfronten les persones. Algunes estan sanes, altres malaltes, i el que ha de fer la ciència és aconseguir que les persones malaltes gaudisquen d'una millor salut", recalca Montoliu.
La jornada ha conclòs amb una crida a la prudència i a la col·laboració interdisciplinària per a afrontar els desafiaments del millorament humà, recordant que les decisions preses hui sobre estes tecnologies definiran el futur de la humanitat. La societat, juntament amb els governs i la comunitat científica, haurà de determinar fins a quin punt s'han d'aplicar estos avanços tecnològics, buscant sempre un equilibre entre els avanços científics i els riscos i beneficis per a totes les generacions.
Fundación Lilly: Ciència, Medicina i Humanisme
La Fundació Lilly té com a objectiu contribuir al desenrotllament de la sanitat espanyola en benefici de la salut dels ciutadans; impulsar la CIÈNCIA i la investigació, així com la promoció de la cultura i la divulgació científica entre la societat; afavorir el desenrotllament de la MEDICINA a través de la generació del coneixement biomèdic, la seua difusió, la formació dels professionals i l'educació mèdica; i fomentar els valors fonamentals de l'HUMANISME en l'àmbit de la ciència i la medicina. En l'àrea de ciència, anualment convoca els Premis d'Investigació Biomèdica, les "Cites amb la ciència" i secunda diverses accions de divulgació científica. En Medicina, destaquen iniciatives com la Càtedra d'Educació Mèdica i MEDES - Medicina en Español. La iniciativa "Medicina Centrada en el Pacient", les activitats entorn de la figura del metge i humanista espanyol Andrés Laguna; o la difusió del llegat de Ramón y Cajal, constituïxen l'àrea de l'humanisme mèdic.
Fundació Fisabio
La Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) és una entitat sense ànim de lucre de caràcter científic, la fi del qual és promoure, afavorir, difondre, desenrotllar i executar la investigació cientificotècnica i la innovació sanitària i biomèdica en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
L'àmbit d'actuació de Fisabio recorre tota la Comunitat Valenciana, integrant i gestionant l'I+D+i que es desenrotlla en Fisabio-Salut Pública i Fisabio-Departaments de Salut. En este últim àmbit, Fisabio abasta 19 dels 24 Departaments de Salut de la Comunitat (amb els seues corresponents hospitals de referència, centres d'atenció primària i centres de salut pública), el Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana i 5 Hospitals d'Atenció a pacients Crònics i de Llarga Estada (HACLE).
La Fundació oferix servici a investigadors/as de la xarxa sanitària valenciana, especialistes que treballen en projectes d'investigació i innovació i estudis clínics gestionats a través de la Fundació. Així mateix, coordina la Xarxa Valenciana de Biobancs.
La càtedra Fisabio-Universitat de València, impulsora d'este esdeveniment, es dedica a facilitar, promoure, desenrotllar i executar la investigació, d'acord amb els plans d'investigació existents en la Conselleria de Sanitat, així com actuar com a centre motor de la investigació cientificotècnica i la innovació, afavorint la interacció dels equips d'investigació.
