- Els resultats, publicats en JAMA Network Open, evidencien una reducció significativa de la pressió arterial respecte a l'atenció habitual sense augmentar l'ús de servicis sanitaris ni els esdeveniments adversos
- L'estudi és fruit de la col·laboració entre INCLIVA, la Fundació Fisabio i la plataforma SCReN de l'Institut de Salut Carles II
València (04.12.24) L'assaig clínic ADAMPA aporta evidència que recolza l'automaneig de la tensió arterial per part del pacient i, per tant, el seu empoderament com a estratègia per a millorar el control de la hipertensió. Este assaig és fruit de la col·laboració entre l'Institut d'Investigació Sanitària INCLIVA, l'Hospital Clínic Universitari de València, la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) i l'Institut de Salut Carles III (ISCIII).
L'empoderament del pacient mitjançant l'automaneig farmacològic és una estratègia habitual per a algunes malalties cròniques com la diabetis, però rares vegades s'utilitza per a controlar la pressió arterial. Diversos assajos han demostrat el seu potencial per a reduir la pressió arterial a curt termini, però existix poca evidència sobre resultats a llarg termini.
L'objectiu principal de l'assaig era avaluar l'efectivitat d'una intervenció que incloïa automonitoratge de la pressió arterial més autoajust de la medicació antihipertensiva (basada en un pla individualitzat prèviament establit) i components educatius enfront de l'atenció habitual (també amb components educatius) per a reduir la pressió arterial en pacients amb mal control de la seua pressió arterial a 12 mesos i una extensió de l'assaig amb seguiment passiu a 24 mesos per a avaluar l'efecte de la intervenció a llarg termini i en condicions de pràctica clínica habitual.
Resultats de l'assaig
Els resultats, publicats en la revista JAMA Network Open, assenyalen que l'automonitoratge de la pressió arterial i l'autoajust de la medicació per part del pacient s'associen a una reducció de la pressió arterial sistòlica de 3,4 mm Hg i de la pressió arterial diastòlica de 2,5 mm Hg als 24 mesos, sense augment en l'ús de servicis sanitaris ni d'esdeveniments adversos comparats amb les cures habituals.
Això suposaria un impacte clínic rellevant, atés que reduccions similars de la pressió arterial s'associen amb un 14% de reducció en esdeveniments cardiovasculars totals, un 28% menys d'accidents cerebrovasculars i una reducció del 25% en morts cardiovasculars a cinc anys.
El doctor José Sanfélix Genovés (INCLIVA-Fisabio) destaca la transcendència dels resultats de l'estudi en la pràctica clínica: "L'empoderament del pacient mostra ser una estratègia útil per al maneig de la hipertensió sense incrementar els recursos sanitaris i sense incrementar la presència d'efectes adversos en els pacients". A més, comenta que "estos resultats suggerixen que les intervencions d'autocura i automaneig simples, econòmiques i fàcils d'implementar tenen el potencial de millorar el control a llarg termini de la hipertensió en la pràctica clínica habitual".
Personal investigador participant en l'estudi
Els doctors José Sanfélix Genovés (INCLIVA-Fisabio) i Gabriel Sanfélix Gimeno (Àrea d'Investigació en Servicis de Salut i Farmacoepidemiologia de Fisabio) són els investigadors principals de l'assaig. En ell també ha intervingut el doctor Jorge Navarro (coordinador del Grup d'Investigació en Atenció Primària d'INCLIVA); les doctores Patricia Martínez Ibáñez i Irene Marco Moreno (INCLIVA-Fisabio); i els doctors Salvador Peiró, Andreu Ferrero, Anníbal García Sempere, Isabel Hurtado, Adina Iftimi i Clara Rodríguez Arnal (Fisabio).
El ISCIII, a través de la plataforma Spanish Clinical Research Network (SCReN), s'ha responsabilitzat de la gestió i monitoratge de l'assaig clínic sota la coordinació d'Ana Portolés, amb la col·laboració de Mercedes Peris i Mireia Hernández.
En l'assaig s'ha comptat amb la col·laboració activa de professionals assistencials, el grup ADAMPA, compost per 43 metges de família i 13 infermeres del departament de salut de València Clínic-Malva-rosa en el moment de l'estudi (realitzat entre 2017 i 2020 a 312 pacients). Dins d'este departament, han participat 15 centres d'atenció primària.
Finançament
L'estudi ADAMPA ha sigut finançat per l'Institut de Salut Carles III (ajuda Pl16/02130), cofinançat pel European Regional Development Fund i amb la col·laboració de la plataforma SCReN (Spanish Clinical Research Network - Institut de Salut Carles III; Ajudes PT13/0002/0031 and PT17/0017/0003).
Referència de l'article
Martínez-Ibáñez P, Marc-Bru I, García-Sempere A, Peiró S, Martínez-Ibáñez L, Barreira-Franch I, Bellot-Pujalte L, Avelino-Hidalgo E, Escrig-Veses M, Volta-García M, Calleja-Del-Ser M, Robles-Cabaniñas C, Hurtado I, Rodríguez-Bernal CL, Giménez-Loreiro M, Sanfélix-Gimeno G, Sanfélix-Genovés J; ADAMPA Research Group. Long-Term Effect of Home Blood Pressure Self-Monitoring Plus Medication Self-Titration for Patients With Hypertension: A Secondary Analysis of the ADAMPA Randomized Clinical Trial. JAMA Netw Open. 2024 May 1;7(5):e2410063. doi: 10.1001/jamanetworkopen.2024.10063. PMID: 38728033; PMCID: PMC11087839.
