- L'objectiu era avaluar els beneficis en el funcionament dels leucòcits, el procés inflamatori i el risc d'aterosclerosi, una de les principals malalties associades a la diabetis
- Els resultats de l'estudi, desenvolupat per investigadors de Fisabio, Hospital Universitari Doctor Peset, INCLIVA i la UV, s'han publicat recentment en Redox Biology
València (21/11/2024). Un recent estudi desenvolupat per investigadors pertanyents a la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio), l'Hospital Universitari Doctor Peset, l'Institut d'Investigació Sanitària INCLIVA i la Universitat de València (UV), revela els efectes dels fàrmacs agonistes del receptor GLP1 (AR-GLP1) en la millora del funcionament dels leucòcits (o glòbuls blancs), en la disminució de la inflamació i en la reducció del risc cardiovascular en pacients amb diabetis mellitus tipus 2 (DM2).
L'objectiu de l'estudi era avaluar els beneficis dels fàrmacs antidiabètics AR-GLP1 en pacients amb DM2 respecte a pacients sense eixe tractament i subjectes sans, posant el focus en el funcionament dels leucòcits, el procés inflamatori i el risc d'aterosclerosi -fonamentalment per l'acumulació de greix, colesterol i altres substàncies en les parets de les artèries-, una de les principals malalties associades a la diabetis.
Els seus resultats han sigut recentment publicats en la revista Redox Biology sota el títol 'Effects of GLP-1 receptor agonists on mitochondrial function, inflammatory markers and leukocyte-endothelium interactions in type 2 diabetis'.
L'estudi s'ha realitzat en 255 pacients amb DM2 -procedents del Servici d'Endocrinologia de l'Hospital Universitari Doctor Peset de València- i 175 persones sanes. Per a observar els efectes dels AR-GLP1, els pacients diabètics van ser dividits en dos grups segons el seu tractament (196 sense fàrmac i 59 amb fàrmac). A partir d'una mostra de sang es van obtindre els seus leucòcits i es va analitzar el seu funcionament respecte a la producció d'espècies reactives de l'oxigen (molècules generades en el metabolisme cel·lular i l'excés del qual pot ser nociu per a les cèl·lules) i el consum d'oxigen per les cèl·lules. A més, es van observar les seues interaccions amb les cèl·lules que formen les parets arterials (interacciones leucòcit-endoteli, essencials en el desenvolupament de l'aterosclerosi) i el gruix de la caròtide -un marcador d'esta malaltia-.
El projecte d'investigació ha sigut dirigit pel Dr. Víctor Manuel Víctor González, que pertany al Grup d'Investigació de la funció vascular d'INCLIVA (coordinat pel Dr. José Mª Vila), al Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD) i al Grup Mecanismes moleculars subjacents a la diabesitat, de Fisabio-Hospital Doctor Peset. També han intervingut en este estudi Clara Lluna, Eva Solá, Carlos Morillas, Susana Rovira i Milagros Rocha, entre altres investigadors.
"Amb este treball pretenem contribuir al coneixement de com funcionen estos fàrmacs respecte a l'aterosclerosi i el risc cardiovascular en la diabetis tipus 2", afirma Clara Lluna.
La DM2 és un trastorn metabòlic que suposa un gran problema per a la salut pública, ja que afecta a un de cada deu adults i presenta nombroses malalties associades, com l'aterosclerosi. Els seus trets característics són la resistència a insulina, nivells alts de glucosa en sang, canvis en el metabolisme de greixos i la inflamació crònica.
Està comprovat que els fàrmacs antidiabètics AR-GLP1 presenten efectes contra estes alteracions. No obstant això, es desconeixen els mecanismes moleculars pels quals actuen. A nivell cel·lular, la diabetis també genera canvis metabòlics que afecten la producció d'espècies reactives de l'oxigen i al consum d'oxigen per part de les cèl·lules. Estos canvis cel·lulars modifiquen, entre altres mecanismes, les interacciones leucòcit-endoteli implicades en els primers passos en el desenvolupament de l'aterosclerosi. Així mateix, es produïx un augment en el gruix de la caròtide, un tret comú de la diabetis. La combinació de totes estes alteracions contribuïx a un major risc cardiovascular en els pacients amb DM2.
En el present estudi es va observar que els pacients tractats amb AR-GLP1 presentaven menor producció d'espècies reactives de l'oxigen respecte als altres grups i els seus leucòcits recuperaven els nivells de consum d'oxigen normals. D'altra banda, el tractament amb AR-GLP1 va disminuir les interacciones leucòcit-endoteli i les seues molècules d'adhesió associades (ICAM-1, VCAM-1) així com els marcadors d'inflamació (IL-6, TNFα i IL-12) i el gruix de la caròtide en estos pacients.
"Als efectes coneguts d'estos fàrmacs, els nostres resultats afigen la millora del funcionament dels glòbuls blancs i la reducció de les seues interaccions amb la vasculatura", aclarix el Dr. Víctor, cap del grup i principal investigador.
En resum, l'estudi demostra que els fàrmacs AR-GLP1 oferixen avantatges en el tractament de la DM2 a causa del seu paper en la millora del funcionament dels leucòcits i la reducció de la inflamació i el risc cardiovascular, podent millorar el control d'esta malaltia, així com la qualitat de vida dels pacients.
La investigació ha obtingut finançament de la Generalitat Valenciana (PROMETEU CIPROM/2022/32, CIGE/2022/122, CIGRIS/2021/112), de Fisabio (UGP-21-236 and UGP15-220), del Ministeri de Ciència i Innovació (CIBEREHD CB06/04/ 0071 i de l'Institut de Salut Carles III PI22/00424 i PI22/1009), de la Societat Espanyola de Diabetis (SET) i de la Comunitat Europea (European Regional Development Fund (ERDF ''A way to build Europe'').
Referència de l'article:
Lluna-Marco, C., de Marañon, A. M., Hermo-Argibay, A., Rodriguez-Hernandez, I., Hermenejildo, J., Fernandez-Reyes, M., Apostolova, N., Vila, J., Sola, E., Morillas, C., Rovira-Llopis, S., Rocha, M., & Victor, V. M. (2023). Effects of GLP-1 receptor agonists on mitochondrial function, inflammatory markers and leukocyte-endothelium interactions in type 2 diabetis. Redox biology, 66, 102849. https://doi.org/10.1016/j.redox.2023.102849
