- Les troballes del treball llancen llum sobre el funcionament de proteïnes implicades en la patologia de l'Alzheimer.
- Els resultats podrien contribuir al disseny de noves estratègies terapèutiques molt més selectives.
València (14.03.23). Un estudi de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio), organisme dependent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, ha detectat alteracions moleculars que podrien afectar la funció de les proteïnes acetilcolinesterasa (AChE) i presenilina-1 (PS1), totes dues relacionades amb la patologia de l'Alzheimer.
L'estudi, realitzat pel grup d'investigació Mecanismes moleculars alterats en la malaltia de l'Alzheimer, que lidera María Salud García Ayllón a l'Hospital General Universitari d'Elx, ha sigut publicat en la prestigiosa revista International Journal of MS Care (IJMSC).
En la deterioració cognitiva associada a la malaltia d'Alzheimer juga un paper clau l'afectació d'una part del sistema nerviós que implica la proteïna AChE. Per això, AChE és la diana d'alguns dels medicaments que se subministren actualment als pacients d'Alzheimer amb la finalitat de frenar esta deterioració cognitiva. No obstant això, la millora cognitiva que produïxen només és efectiva durant un període limitat de temps.
El bon funcionament d'esta AChE, així com que els seus nivells siguen els adequats en cervell i altres òrgans, depén, entre altres coses, d'un procés bioquímic anomenat glicosilació amb el qual la proteïna aconseguix la seua estructura final i localitzar-se correctament en el seu lloc funcional.
L'estudi ha analitzat este procés en mostres de cervell de pacients d'Alzheimer i els resultats han mostrat alteracions en la patologia que podrien relacionar-se amb la perduda d'activitat de la proteïna AChE en els i les pacients amb Alzheimer.
El personal investigador ha descrit que una gran part de la proteïna que està inactiva presenta una glicosilació completament diferent de la proteïna que és funcional, podent estar relacionada amb el desenvolupament de la patologia.
A més, el treball ha demostrat que esta glicosilación alterada en la AChE és diferent entre les dos variants d'Alzheimer: el familiar i l'esporàdic. L'Alzheimer familiar té un component hereditari en produir-se per mutacions gèniques, que poden transmetre's a la descendència. En canvi, en el desenvolupament de l'Alzheimer esporàdic, el més freqüent, no té una etologia concreta i poden influir diversos factors.
En este estudi es van emprar mostres d'Alzheimer familiar originat per mutacions en el gen PS1, la qual cosa va permetre confirmar una funció alternativa i menys coneguda d'esta proteïna. Esta funció consistix a participar en la maduració correcta d'altres proteïnes i possibilitar que estes es localitzen correctament i exercisquen la seua funció eficaçment.
Així, el treball també conclou que alteracions en PS1 afectarien la maduració i funcionalitat de AChE, contribuint, de nou, al desenvolupament de la patologia.
Tots dos resultats impliquen conéixer amb més detalle les alteracions que presenta la proteïna AChE i el paper de PS1 en la patologia de l'Alzheimer i podrien contribuir al disseny de noves estratègies terapèutiques molt més selectives.
"Això suposa un gran avanç en el coneixement de l'Alzheimer. Hem demostrat com la proteïna AChE està diferentment afectada tant en la malaltia d'Alzheimer esporàdica com en la familiar causada per mutacions de PS1", assegura María Salud García Ayllón, investigadora de Fisabio a l'Hospital General Universitari d'Elx i en l'Institut de Neurociències de la Universitat Miguel Hernández-CSIC (IN, UMH-CSIC).
A més, afig que "este mateix fenomen podria estar ocorrent amb altres proteïnes regulades per PS1 i implicades en la patologia, un fet que indica que cal ser acurat en el disseny de teràpies i discriminar efectes que podrien ser fins i tot oposats entre totes dues formes de la patologia", conclou la Dra. Mª Salud García, autora principal de l'article.
Este treball s'ha realitzat en col·laboració amb el Dr. Javier Sáez-Valero del IN, UMH-CSIC i Investigador Principal de grup en el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED). En l'estudi han participat també el Dr. Alom, Cap del Servei de Neurologia, el Dr. Victor Barberá de la Unitat de Consell Genètic i de la investigadora predoctoral Maria dels Àngels Cortés, personal investigador de Fisabio a l'Hospital General Universitari d'Elx.
La investigació s'ha realitzat amb finançament de l'Institut de Salut Carles III (ISCIII, projecte PI17/00261), cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER, "Una manera de fer Europa") i a través de CIBERNED, ISCIII.
