-
L'estudi relaciona el descens de la proteïna ADAM10 amb processos implicats en l'Alzheimer que poden ajudar a la cerca de teràpies més eficaces i d'una detecció més primerenca
-
Els resultats han sigut publicats en la revista científica 'Alzheimer's Research & Therapy'
Elx (20.05.26). Un equip investigador de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica Fisabio a Elx ha liderat un estudi que aporta nous coneixements sobre els mecanismes biològics implicats en el desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer.
Els resultats, publicats en la revista científica 'Alzheimer's Research & Therapy', permeten entendre millor per què s'acumula el pèptid amiloide en el cervell de les persones con Alzheimer. Esta molècula és el principal component de les plaques amiloides, depòsits anormals de proteïnes característics del cervell de les persones amb Alzheimer.
La investigació identifica una disminució de la proteïna ADAM10, que en condicions normals contribuïx a evitar l'acumulació del pèptid amiloide en el cervell. Segons els resultats de l'estudi, el descens d'esta proteïna podria afavorir la formació de plaques amiloides i, amb això, contribuir al desenvolupament i progressió de la malaltia.
“Este troballa ens ajuda a entendre millor què està fallant en el cervell dels pacients i per què es produïx la malaltia”, explica María Salud García Ayllón, investigadora principal de l'estudi. “A més, ens dona pistes molt valuoses per a poder intervindre abans i de forma més eficaç”.
L'estudi s'ha realitzat a partir de mostres de teixit cerebral i líquid cefalorquidi de pacients amb Alzheimer i de persones sanes de diferents rangs d'edat. Els resultats indiquen que el descens de la proteïna ADAM10 està relacionat amb la malaltia i no únicament amb l'envelliment, la qual cosa reforça l'interés científic d'esta proteïna com a potencial diana d'investigació terapèutica.
Un dels aspectes més rellevants de l'estudi és que la detecció del descens en el líquid cefalorquidi d'esta proteïna obri la possibilitat d'utilitzar-la com una nova ferramenta per a millorar el diagnòstic de la malaltia. No obstant això, els investigadors subratllen que seran necessaris nous estudis per a confirmar la seua utilitat clínica. “Poder mesurar este tipus de canvis de forma accessible ens permetria avançar cap a diagnòstics més precoços i precisos”, assenyala la investigadora principal.
Tractaments dirigits
Els resultats també obrin noves línies d'investigació sobre mecanismes de protecció cerebral relacionats amb ADAM10. “El nostre objectiu és que estos avanços puguen traduir-se en beneficis reals per als pacients, millorant la seua qualitat de vida i oferint noves opcions terapèutiques”, conclou la investigadora.
L'estudi ha sigut finançat per la Fundació Fisabio, la Generalitat Valenciana i l'Instituto de Salud Carlos III, i reforça el compromís de la investigació pública amb la generació de coneixement biomèdic orientat a millorar la salut de la ciutadania.
En l'estudi, realitzat en l'Institut de Neurociències de la Universitat Miguel Hernández, han participat l'estudiant de doctorat Adriana Gea i la investigadora principal la doctora Mª Salud García Ayllón, ambdues de Fisabio, en col·laboració amb els investigadors del Institut de Neurociències, el catedràtic Javier Sáez Valero i la investigadora Inmaculada López Font, en col·laboració amb la doctora Renata Valle Pedroso de la Federal University of São Carlos (Brasil).
