- El director general de Salut Pública visita el node del projecte Cohorte IMPaCT ubicat al Centre de Salut Gran Via de Castelló
- L'objectiu és recopilar informació mitjançant qüestionaris i proves clíniques per a poder predir i tractar les patologies més comunes
València (13.07.25). El director general de Salut Pública, Juan Beltrán, ha presentat el projecte Cohorte IMPaCT, un estudi nacional en el qual participaran 4.000 castellonencs i castellonenques d'entre 16 i 79 anys i que té com a objectiu analitzar la salut de la població espanyola durant els pròxims 20 anys per a comprendre millor l'origen de les principals malalties i ajudar així a prevenir-les i tractar-les.
Aquest estudi està plenament desplegat a la Comunitat Valenciana amb la implementació de quatre centres de treball, denominats nodes, dels quals un es troba en zona rural i els tres restants, en zona urbana, amb l'objectiu de complir els criteris d'aproximació proporcional a la variabilitat geogràfica. Aquests nodes estan ubicats al Centre de Salut de Callosa d'en Sarrià (Departament de Salut Marina Baixa), Centre de Salut de la Malva-rosa (Departament de Salut València Clínic-La Malva-rosa), consultori auxiliar Verge de la Capella (Departament de Salut d'Elda) i Centre de Salut Gran Via (Departament de Salut de Castelló).
Beltrán ha visitat aquest centre de salut de la ciutat de Castelló, que va iniciar el programa al desembre de 2024, per conéixer el seu desenvolupament junt amb Raül Ferrando, gerent del Departament de Salut de Castelló; Óscar Zurriaga, investigador principal del projecte; Clara Adsuara, regidora de l'Ajuntament de Castelló, i altres membres de l'equip investigador i sanitari.
Trucades des del centre de salut
La metodologia del projecte consisteix a recopilar informació de cada participant mitjançant qüestionaris, exploracions físiques, proves fisiològiques i anàlisis de biomarcadors, que es realitzaran en diferents períodes de 2 i 5 anys des de les consultes creades per a tal efecte, per la qual cosa "la col·laboració de la ciutadania és essencial, ja que els resultats d'aquest estudi repercutiran en la millora de la salut de tota la població", ha indicat Beltrán, qui anima els castellonencs i les castellonenques a participar si els ho sol·liciten des del seu centre de salut.
El projecte Cohorte IMPaCT està impulsat per l'Institut de Salut Carlos III a través del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER) i té com a objectiu la creació d'una gran cohort poblacional de 200.000 persones a tota Espanya, ja que es pretén "conéixer el paper dels hàbits, la susceptibilitat genètica i les característiques específiques de la població espanyola i del nostre entorn en l'origen dels principals problemes de salut i en la predicció de malalties", ha afegit Beltrán.
A la Comunitat Valenciana, el projecte està coordinat des de la Subdirecció General d'Epidemiologia, Vigilància de la Salut i Sanitat Ambiental de la Direcció General de Salut Pública i la Fundació Fisabio. Actualment, l'estudi compta ja amb 600 persones adherides de les 16.000 necessàries, ja que cadascun dels quatre nodes ha d'analitzar la salut de 4.000 participants.
Medicina de precisió
Els projectes de cohort són estudis en què es selecciona un ampli grup de població per a recollir dades exhaustives de cadascuna de les persones participants al llarg dels anys. Aquesta informació es segueix en el temps amb l'objectiu de poder predir els riscos de patir malalties, ja que per a prevenir l'aparició d'una malaltia cal conéixer bé les seues causes. Aquestes cohorts compten amb mostres biològiques i informació epidemiològica molt àmplia, incloent també factors socials i econòmics, "per la qual cosa constitueixen una eina bàsica per a l'avanç en prevenció personalitzada, que permetrà donar un salt qualitatiu en la investigació sobre medicina de precisió", indica Beltrán.
Les dades dels participants recollides estaran disponibles per al desenvolupament d'altres projectes científics d'interés per a la societat, ja que la Cohorte IMPaCT permetrà a la comunitat científica conéixer millor com prevenir les principals malalties i el deteriorament associat a l'edat, les lesions i la discapacitat.
La possibilitat de disposar d'un registre dinàmic de dades individuals i poblacionals, clínics, genètics, epidemiològics i d'hàbits de vida, afavorirà la creació de models predictius de malalties, així com la identificació de desigualtats en salut, la monitorització d'indicadors clau i l'avaluació de l'impacte de polítiques sanitàries.
Finançat per la Unió Europea - NextGenerationEU, a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
